1. Els treballadors que resideixin en un estat i treballin en un altre es beneficiaran de les prestacions d’assistència sanitària servides per la institució del país de residència de conformitat amb les modalitats i els continguts de la seva legislació i a càrrec de la institució competent, durant el termini establert per la legislació d’aquesta última.

2. Aquests treballadors es poden beneficiar igualment de les prestacions d’assistència sanitària al territori de la part contractant en la qual presten els seus serveis. Aquestes prestacions han de ser servides per la institució competent segons la seva legislació i al seu càrrec, com si l’interessat residís en aquesta part.

3. Els membres de la seva família es beneficien de prestacions d’assistència sanitària servides per la institució del país de residència, de conformitat amb les modalitats i els continguts de la seva legislació i a càrrec de la institució competent, durant el termini establert per la legislació d’aquesta última. Quan es trobin temporalment al territori de la part contractant en la qual el treballador presta serveis, es beneficiaran de les prestacions d’assistència sanitària si el seu estat de salut les requereix de manera immediata. Aquestes prestacions els han de ser servides per la institució de lloc on es trobin, segons les disposicions de la seva legislació i al seu càrrec.

4. No obstant el que disposen els apartats anteriors, quan el cònjuge que resideixi al territori de l’altra part hi exerceixi una activitat professional que li doni dret a prestacions d’assistència sanitària per a ell i els seus familiars, aquestes han de ser servides als familiars per la institució competent d’aquesta part i al seu càrrec.

1. Per obtenir les prestacions sanitàries previstes als articles 9, 10, 12 apartat 3, i a l’article 14 del Conveni, les persones a què fan referència els esmentats articles han de presentar a la institució del lloc on es trobin o resideixin una certificació acreditativa del seu dret a les prestacions sanitàries en els formularis establerts a aquest efecte. Aquests formularis, que expedeix la institució competent, estableixen, si escau, la durada màxima de concessió d’aquestes prestacions.

2. En el supòsit previst a l’article 15, el treballador ha de sol·licitar l’autorització corresponent a la institució competent abans d’iniciar el seu trasllat per continuar el tractament. La institució competent expedeix, si escau, el formulari establert a aquest efecte, on ha de figurar expressament l’autorització per continuar el tractament al territori de l’altra part i el període previsible de durada d’aquest. En el supòsit que hi hagi necessitat de prolongació del període previst en el formulari inicial, la institució del lloc d’estada o residència s’ha d’adreçar a la institució competent perquè doni la seva conformitat.

1. El treballador assalariat o no assalariat, assegurat en un règim francès o andorrà de seguretat social, que resideix al territori de l’estat altre que el d’afiliació i que compleix amb les condicions exigides per la legislació del seu estat d’afiliació per tenir dret a les prestacions, tenint en compte, si escau, les disposicions de l’article 16, es beneficia a l’estat de la seva residència:

a) de les prestacions de reemborsament pagades per compte de la institució d’afiliació per la institució del lloc de residència, segons les disposicions de la legislació que aquesta darrera aplica com si hi estès afiliat;

b) de les prestacions de salari pagades per la institució d’afiliació, segons les disposicions de la legislació que aquesta aplica.

2. En cas d’atencions rebudes al territori de l’estat d’afiliació, el pagament de les prestacions de reemborsament l’assegura la institució competent d’aquest estat en les condicions de la legislació que aquesta institució aplica.

3. Els drethavents que resideixen amb aquest treballador gaudeixen de les prestacions de reemborsament en les condicions establerts a l’article 19. La qualitat de drethavent del treballador a què fa referència l’apartat 1 del present article es determina en les condicions fixades a l’article 19.

1. Per beneficiar-se de les prestacions de reemborsament de les assegurances malaltia i maternitat pagades pel compte de la institució d’afiliació per la institució del lloc de residència, segons les disposicions de la legislació que aplica, en virtut de la lletra i) de l’article 18 del Conveni, el treballador que resideix a l’estat altre que l’estat d’afiliació està obligat a fer-se inscriure, amb els seus drethavents, prop de la institució de lloc de residència presentant una “atestació per a la inscripció del treballador i dels seus drethavents”. (formulari SE 130-06). Aquesta atestació és lliurada per la institució d’afiliació del treballador.

2. Per beneficiar-se de les prestacions de reemborsament de les assegurances malaltia i maternitat pagades pel compte de la institució d’afiliació per la institució del lloc de residència, segons les disposicions de la legislació que aquesta aplica, els drethavents a què fa referència l’article 19 del Conveni, que no resideixen amb la persona de qui obtenen els seus drets estan obligats a fer-se inscriure prop de la institució del seu lloc de residència presentant una “atestació per a la inscripció dels drethavents del treballador o del pensionat” (formulari SE 130-07). Aquesta atestació és lliurada per la institució d’afiliació del treballador.

3. La institució del lloc de residència notifica a la institució que ha lliurat l’atestació qualsevol inscripció que ha realitzat de conformitat amb les disposicions anteriors.