Les prestacions de jubilació i els Convenis de la Seguretat Social
Espanya
Determinació del dret a la prestació i liquidació
El treballador sotmès successivament o alternativament a la legislació d’una part i l’altra part contractant té dret a la prestació de jubilació si compleix les condicions següents:
- La institució competent de cada part determina el dret i calcula la prestació tenint en compte únicament els períodes d’assegurança acreditats en aquesta part.
Es poden calcular dues pensions: una a Andorra, si es compleixen els requisits de la legislació andorrana i una altra a Espanya, si es compleixen les condicions establertes a la legislació espanyola.
Si la persona percep un capital de jubilació a Andorra, no pot totalitzar els períodes amb Espanya. Cada país calcula les prestacions de jubilació tenint en compte els períodes cotitzats en el seu règim de seguretat social.
Si la persona interessada opta per la devolució de cotitzacions, la part andorrana comunicarà a la seguretat social espanyola que s’ha produït aquesta devolució, i en conseqüència, no existeixen períodes d’assegurança acreditats a la seguretat social andorrana.
- La institució competent de cada part determina els drets a les prestacions totalitzant amb els propis, els períodes d’assegurança complerts sota la legislació de l’altra part. Quan un cop duta a terme la totalització s’aconsegueixi el dret a la prestació, per al càlcul de la quantia a pagar, s’aplicaran les regles següents:
- Es determina la quantia de la prestació a la qual la persona interessada hauria tingut dret, com si tots els períodes d’assegurança totalitzats s’haguessin complert sota la seva pròpia legislació (pensió teòrica).
- Es calcula una sola pensió d’acord amb la legislació andorrana, si l’organisme instructor és la CASS.
- L’import de la prestació s’estableix aplicant a la pensió teòrica, calculada segons la seva legislació, la mateixa proporció existent entre el període d’assegurança complert en la part a què pertany la institució que calcula la prestació i la totalitat dels períodes d’assegurança complerts a ambdues parts (pensió prorrata).
- Primer es calcula la pensió teòrica (si l’activitat laboral s’hagués desenvolupat totalment a Andorra) i a aquesta pensió s’aplica la fórmula següent: (Pensió teòrica x dies cotitzats a Andorra) / (dies cotitzats a Espanya + dies cotitzats a Andorra). Per exemple, si us correspon una pensió teòrica de 1.000 euros, i heu cotitzat 10.000 dies a Andorra, i 3.000 dies a Espanya, us correspon una pensió de jubilació a càrrec d’Andorra de: 769,23 euros.
- Si la legislació d’alguna de les parts exigeix una durada màxima de períodes d’assegurança per al reconeixement d’una prestació completa, la institució competent d’aquesta part té en compte, a l’efecte de la totalització, solament els períodes de cotització de l’altra part necessaris per aconseguir el dret a aquesta prestació.
- Un cop determinats els drets, la institució de cada part reconeix i abona la prestació que sigui més favorable a la persona interessada, independentment de la resolució adoptada per la institució competent de l’altra part.
- Quan un treballador no adquireixi el dret a les prestacions, es tindran en consideració també els períodes d’assegurança complerts en tercers països, lligats a ambdues parts contractants per altres instruments internacionals de seguretat social que prevegin la totalització dels períodes d’assegurança.
Una persona que ha cotitzat a Andorra, França, Espanya i Portugal pot totalitzar períodes amb tots aquests països, que són els països amb els quals Andorra té Conveni. Ara bé, si s’ha cotitzat períodes a un país amb qui Espanya té conveni, aquests períodes es tindran en compte a Espanya per tenir dret a les prestacions.
Més informació