Determinació del dret a percebre prestacions de jubilació 

Portugal o Andorra determinen, d’acord amb la seva legislació, si la persona assegurada compleix les condicions requerides per tenir dret a les prestacions.

Si la persona assegurada compleix les condicions, Portugal o Andorra determinen l’import de la prestacions directament i exclusivament en base als períodes de cotització definits a la seva legislació.

Si la suma de les prestacions concedides per les institucions competents d’ambdues parts és inferior a l’import mínim establert per la legislació portuguesa, la persona assegurada té dret a un complement igual a la diferència entre aquest mínim i la suma de les pensions que percep; aquest complement anirà a càrrec de la institució portuguesa.

Totalització de períodes 

El Conveni de Seguretat social entre la República Portuguesa i el Principat d’Andorra de l’any 1987 estableix que si la persona assegurada ha estat sotmesa de manera successivament o alternativament a la legislació de les dues parts (Andorra i Portugal), els períodes d’assegurança es totalitzaran.

Per calcular les prestacions es tindran en compte els períodes cotitzats als 2 països.

Els períodes d’assegurança que acrediti la persona assegurada en la Institució d’una part contractant a la qual no s’aplica el Conveni, però tinguts en compte per l’altra Institució aplicant el Conveni, es consideren períodes d’assegurança a efectes de totalització. 

Suposem que no teniu dret a prestacions per jubilació a Portugal, aquest període que heu cotitzat es té en compte per a la prestació per jubilació a Andorra.

Els períodes d’assegurança acreditats per una persona assegurada en règim de seguretat social de tercers països es prendrà en consideració i es totalitzarà per a l’obertura de drets de prestacions, sempre que la part que procedeixi a la totalització dels períodes hagi convingut disposicions similars amb aquests tercers països.

Una persona que ha cotitzat a Andorra, França, Espanya i Portugal pot totalitzar períodes amb tots aquests països, que són països amb els quals Andorra té Conveni.

Regles per a la totalització de períodes 

• Quan un període d’assegurança obligatori (a Andorra o a Portugal) coincideix amb un període complert com a persona assegurada voluntària o “Facultativo continuado” es pren consideració només el període obligatori. 
• Quan existeix un període no assimilat en una de les parts (Andorra o Portugal) i coincideix amb un període assimilat d’acord amb la legislació de l’altra part, només es pren en compte el període no assimilat.

Es prenen en consideració els períodes treballats, per sobre de períodes en què s’ha tingut dret a prestacions de la seguretat social assimilades a períodes treballats. 

• Qualsevol període considerat assimilat simultàniament d’acord amb la legislació de les 2 parts contractants, només el pren en consideració la institució sota la legislació de la qual la persona assegurada estava sotmesa a la seguretat social obligatòriament en l’últim lloc abans del període assimilat.

Si el darrer lloc on es va treballar és Andorra, es considera que el període assimilat que s’ha de tenir en compte és el d’Andorra, encara que el mateix temps hagués estat assimilat un període a Portugal. 

• Si la persona assegurada no va estar sotmesa obligatòriament a una legislació abans del període assimilat, aquest període només el pren en consideració la institució sota la legislació de la qual la persona assegurada va estar subjecte obligatòriament per primera vegada després del període en qüestió.

Si la persona interessada que ha tingut dret a una prestació a Andorra i a Portugal no ha estat assegurada amb anterioritat a cap dels dos països, es considera que el període assimilat que s’ha de tenir en compte és el del país on ha treballat primer, per ex, Andorra, encara que amb anterioritat hagués tingut un període assimilat a Portugal. 

• Quan no es pugui determinar l’època en què una persona va estar assegurada d’acord amb la legislació d’una part contractant, no es consideren sobreposats als períodes efectuats sota la legislació de l’altra part contractant, prenent-se en consideració, si és necessari.

Més informació: