|
Article 7 Normes particulars i excepcions. 1. Respecte al que disposa l'article 6, s'estableixen les normes particulars i les excepcions següents: a) El treballador per compte d'altri al servei d'una empresa la seu de la qual es trobi al territori d'una de les parts contractants i sigui enviat per aquesta empresa al territori de l'altra part per dur a terme treballs de caràcter temporal, quedarà totalment sotmès a la legislació de la primera part, sempre que la durada previsible del treball per al qual ha estat desplaçat no excedeixi de 2 anys. b) El període de 2 anys esmentat en la lletra anterior pot ser prorrogat mitjançant el consentiment exprés de l'altra part fins a un màxim total de 5 anys. c) El treballador pel seu compte que dugui a terme normalment la seva activitat al territori d'una part en la qual està assegurat i que passi a exercir legalment un treball de la mateixa naturalesa al territori de l'altra part, continuarà totalment sotmès a la legislació de la primera part, a condició que la durada previsible del treball no excedeixi d'un any. d) El període d'un any esmentat en la lletra anterior pot ser prorrogat, mitjançant el consentiment exprés de l'altra part, per un any més. e) El personal itinerant al servei d’empreses de transport terrestre i aeri que desenvolupi l’activitat al territori d’ambdues parts, estarà subjecte a la legislació de la part al territori de la qual l’empresa tingui la seu principal. Si es tracta de treballadors pel seu compte estaran sotmesos a la legislació de la part al territori de la qual resideixin. f) Els membres del personal de les missions diplomàtiques i de les oficines consulars s’han de regir pel que estableixen les Convencions de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961 i sobre relacions consulars del 24 d’abril de 1963, sense perjudici del que disposen les lletres g i h. g) Els funcionaris públics d’una part que es trobin destinats al territori de l’altra part quedaran sotmesos a la legislació de la part a la qual pertany l’administració de la qual depenen. h) El personal administratiu i tècnic que no sigui funcionari i els membres del personal de servei de les missions diplomàtiques i oficines consulars de cadascuna de les parts, i també el personal al servei privat dels membres d’aquestes missions diplomàtiques i oficines consulars, podran optar entre l’aplicació de la legislació de l’estat acreditant o la de l’altra part, a condició que siguin nacionals de l’estat acreditant. L’opció ha de ser exercida dins els tres primers mesos a partir de l’entrada en vigor del present Conveni, o si escau, dins els tres mesos següents a la data d’inici del treball al territori de la part en la qual desenvolupen l’activitat. 2. Les autoritats competents d’ambdues parts contractants o els organismes designats per elles poden establir, de comú acord i en interès de certes persones o categories de persones, altres excepcions o modificar les previstes en els apartats anteriors, seguint els procediments interns de la seva legislació. Article 10 Prestacions d’assistència sanitària en els casos a què fa referència l’article 7 1. Els treballadors a què fa referència l’article 7, que reuneixin les condicions exigides per la legislació de la part contractant que s’esmenta a l’article 2 a la qual es trobin sotmesos, es beneficiaran durant el temps que desenvolupin la seva activitat al territori de l’altra part de les prestacions d’assistència sanitària concedides per la institució d’aquesta última part, amb el contingut i les modalitats de la seva legislació i a càrrec de la institució competent. 2. L’establert en l’apartat anterior és també aplicable als familiars del treballador que l’acompanyin i que tinguin dret a l’assistència sanitària en qualsevol situació que requereixi aquesta assistència, quan legalment es trobin o resideixin al territori de la part contractant en què el treballador exerceixi l’activitat professional. Acord administratiu per a l'aplicació del Conveni Article 4 Trasllats temporals 1. En els casos a què fan referència les lletres a, c, e, i g, de l’article 7, apartat 1 del Conveni, la institució competent la legislació de la qual continua sent aplicable ha d’expedir, a petició de l’empresa o del treballador, un certificat de desplaçament que acrediti que aquest continua subjecte a la legislació d’aquesta part i el període de desplaçament. Aquest certificat constitueix la prova que no són d’aplicació a l’esmentat treballador les disposicions sobre l’assegurança obligatòria de l’altra part. 2. La sol·licitud d’autorització de pròrroga de les situacions previstes en les lletres b, i d, de l’article 7, apartat 1 del Conveni, ha de ser formulada per l’empresa o el treballador, amb tres mesos d’antelació a la finalització del període inicial de desplaçament, mitjançant el formulari d’enllaç corresponent, que s’ha de trametre a la institució competent de la part al territori de la qual està assegurat el treballador, i decideix sobre la pròrroga amb la institució competent de la part on aquest es trobi destacat. 3. Si el treballador deixa de pertànyer a l’empresa que el va enviar a l’altra part abans de complir el període per al qual havia estat desplaçat, aquesta empresa ho ha de comunicar a la institució competent de la part en què està assegurat el treballador, la qual n’ha d’informar immediatament l’altra institució. 4. Quan una persona a la qual fa referència la lletra h de l’article 7, apartat 1 del Conveni, exerceix l’opció que s’hi estableix, ho ha de posar en coneixement de la institució competent de la part per la qual ha optat a través de la missió diplomàtica o oficina consular de la que depèn, i aquesta n’ha d’informar la institució competent de l’altra part a través del formulari d’enllaç corresponent. Article 16 Pagament de prestacions en cas d’estada o de residència en la part diferent de la competent 1. Per beneficiar-se de les prestacions econòmiques per maternitat i incapacitat temporal derivada de malaltia o accident, els treballadors que estiguin rebent assistència sanitària al territori de la part diferent a la d’assegurament, sobre la base dels articles 9 apartat 1, 10 apartat 1 i articles 14 i 15 del Conveni, i d’acord amb el que disposa d’article 5 del present Acord, s’han d’adreçar en el termini de tres dies a la institució del lloc d’estada o de residència, la qual ha de procedir a fer el control mèdic de l’interessat i trametre sense demora a la institució competent un informe mèdic sobre la incapacitat per al treball de l’interessat i la seva durada probable. 2. Les prestacions econòmiques que puguin correspondre al treballador les reconeixerà la institució competent de conformitat amb la seva legislació. El pagament d’aquestes prestacions econòmiques es fa efectiu directament al treballador de conformitat amb l’establert en la legislació que apliqui la institució competent, sobre la base de la notificació a què fa referència l’apartat 1, en la forma i els terminis establerts per la legislació que aquesta institució apliqui. 3. El treballador queda sotmès, a l’efecte del control de la incapacitat per al treball, a la inspecció mèdica de la institució del lloc d’estada o de residència, com si es tractés d’un assegurat propi. Aquesta institució ha de comunicar a la institució competent la fi de la incapacitat per al treball. Per la seva banda la institució competent ha de notificar, si escau, a la institució de l’altra part l’extinció de les prestacions econòmiques, per
|