1. Tenen dret a la pensió d’orfenesa, sempre que siguin menors de divuit anys, les persones següents:

a) Els fills d’una persona assegurada difunta.

b) Els fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet si convivien i depenien econòmicament de la persona assegurada difunta i no cobren cap altra pensió d’orfenesa generada pel seu progenitor que no forma part d’aquest matrimoni o parella de fet.

2. Aquestes persones també tenen dret a la pensió d’orfenesa si tenen entre divuit i vint-i-cinc anys i compleixen els següents requisits:

a) Cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut i no perceben rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim oficial en còmput anyal.

b) Són discapacitades i no cobren una pensió de solidaritat, d’acord amb el que es regula a la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, o una pensió derivada de la situació de discapacitat fora d'Andorra.

Llei de 17-10-2002 de garantia dels drets de les persones amb discapacitat

Article 20. Pensió de solidaritat

1. Es crea la pensió de solidaritat a favor de les persones que per una discapacitat greu no puguin treballar o es trobin amb greus problemes per trobar o mantenir un lloc de treball com a conseqüència de la seva discapacitat i no disposin de recursos suficients per viure i reuneixin els requisits següents:

a) Tenir una edat entre 18 anys i 64 anys, ambdós inclosos.

b) Tenir la nacionalitat andorrana amb residència efectiva a Andorra, o ser estrangeres i acreditar un període mínim de residència legal a Andorra de set anys.

c) Acreditar de forma fefaent que no es disposa de recursos suficients per viure.

El requisit de residència efectiva a Andorra no s'aplica a les persones discapacitades de nacionalitat andorrana residents a l'estranger, que acreditin, en la forma i amb els requisits establerts reglamentàriament, que no disposen ni poden disposar d'una prestació equivalent en el país on resideixen.

d) Justificar la impossibilitat d'haver efectuat, per causa no imputable al sol·licitant, la cotització a la seguretat social per tenir dret a la pensió d'invalidesa.

2. El Govern ha d'establir reglamentàriament els criteris i barems tècnics i les formes de justificació oportunes per acreditar que es compleixen les condicions esmentades a l'apartat primer.

3. La Llei de pressupostos fixa anualment l'import de la pensió de solidaritat a favor de les persones amb discapacitat, que ha de ser actualitzat periòdicament i que es pot graduar en funció de la gravetat i l'evolució de la discapacitat i la situació econòmica, en els termes que es determinin reglamentàriament.

L'import mínim d'aquesta pensió no pot ser inferior a la meitat del salari mínim i es pot incrementar gradualment d'acord amb els requisits, els criteris i els barems tècnics relatius a la gravetat, a l'evolució de la discapacitat i a la situació econòmica, en els termes que es determinin reglamentàriament.

4. La pensió de solidaritat es pot acumular amb altres d'assistencials del Govern, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i amb ingressos procedents d'ocupacions a temps parcial o a baix rendiment, sempre que els ingressos totals així percebuts no superin el salari mínim. En aquest cas, la pensió es redueix en conseqüència o queda en suspens mentre persisteix la situació, i es recupera automàticament si no es manté la feina o disminueixen els ingressos per sota del salari mínim.