Què es considera recepta mèdica

La recepta és un document mèdic mitjançant el qual els professionals de la salut legalment facultats per a expedir-ne prescriuen la medicació al pacient per a la seva dispensació en farmàcies.

És un instrument per a la correcta utilització de la medicació prescrita per al metge i ha de permetre l’ús racional dels medicaments.

Receptes normalitzades

La CASS amb la col·laboració del Col·legi de Metges d'Andorra (CMA) i el Col·legi de Farmacèutics, s’ha posat en marxa un projecte per unificar les receptes mèdiques en un únic format per a tots els prestadors de salut.

Hi ha tres models de recepta mèdica, un de groc per a la malaltia comuna, un de blanc per als accidents laborals i un de rosa per al reembossament del 100%.

Quina informació han de contenir

Les receptes han de contenir les dades bàsiques d’identificació del prescriptor, pacient i medicaments.

També inclouran les pertinents advertències per al farmacèutic i les instruccions per a la millor observança del tractament. Així, el metge indica el medicament prescrit, la posologia i la durada del tractament.

Tot i no ser vigent a Andorra és interessant tenir en compte la Directiva 2001/83/CE del Parlament Europeu i el Consell, de 6 de novembre de 2001

... I si l'afecció necessita la intervenció d'un altre professional sanitari

Si l'afecció de la persona assegurada requereix la intervenció d'un altre professional sanitari, ja sigui per a la dispensa de medicaments o productes sanitaris, per necessitat de proves complementàries o altres tractaments, el metge estableix el document pertinent, sigui una recepta, una petició de proves complementàries o bé una ordre de tractament.

Cal complir alguna condició perquè la seguretat social es faci càrrec de les prestacions

La recepta ha de ser vigent, i, per tant, ha d’incloure la data d’emissió, ha d’anar signada pel metge, amb els noms i cognoms del pacient i sense rectificacions ni afegits.

Hi ha algun termini alhora de dispensar medicaments

Sí. No es poden dispensar medicaments per un període superior al mes de tractament, ja que la validesa de la recepta mèdica és de 30 dies.

Les receptes caduquen

Sí. Les receptes caduquen als 3 mesos, si no són de tractament continuat.

Qui és el propietari de la recepta

És propietat del pacient ja que inclou dades que li són necessàries per a la correcta administració de la medicació.

La CASS li restituirà sempre que ho demani o si així ho indica al full de prestacions.

El metge prescriu un tractament per a un període superior a un mes...

En aquest cas, el metge ha de fer constar en l'apartat "informació complementària" de la recepta la menció “per una durada d’un mes, renovable X vegades”. La durada del tractament no pot ser superior a un any comptat des de la data d’emissió de la recepta.

Si el tractament fos superior a un any, el metge hauria d’establir una nova recepta.

Quines característiques s’han de complir en els tractaments de llarga durada: superiors a 6 mesos

El pacient no pot recollir en una sola vegada tota la medicació necessària durant els mesos en què té vigència la recepta mèdica.

Es recomana a les farmàcies no dispensar els medicaments per un període superior a un mes.

I si un dentista prescriu un medicament especialitzat

El dentista no podrà prescriure, en el que es refereix a medicaments especialitzats, més que un tractament de 15 dies de durada com a màxim i en els casos en què aquesta prescripció quedés justificada, una sola pròrroga d’una duració màxima d’altres 15 dies.

Hi ha algun model de recepta legalment normalitzat

A Andorra, els medicaments que contenen substàncies verinoses o preparacions que en continguin tenen normalitzada la recepta, d’acord amb el Decret de 4 d’octubre de 1977, pel qual s’aprova el Reglament de Medicaments, on a l’article 14 detalla,

Els farmacèutics que hagin executat una recepta prescrivint substàncies verinoses o preparacions que en continguin, han de transcriure de seguida dites receptes, en una llibreta de receptes foliada i firmada per l’autoritat competent. Aquestes transcripcions han de portar un número d’ordre, el nom del prescriptor, el nom i adreça del client, la data de lliurament i la composició del producte. Els farmacèutics estan autoritzats a transcriure, en les mateixes condicions, sobre dita llibreta de registre, les receptes mèdiques que no comportin substàncies verines. Aquesta llibreta s’ha de conservar 10 anys, després de la data de l’última inscripció.

I en l’article 16,

L’autor de la prescripció està obligat a datar-la, firmar-la i mencionar legiblement el seu nom i adreça, així com la manera d’administració del medicament. Després de l’execució de la prescripció, la recepta serà enviada al client, revestida del segell de l’oficina, del número d’inscripció a la llibreta registre de receptes i de la data de l’últim lliurament.

A més, el Reglament de 13 de juliol de 1978, pel que s’aprova la reglamentació de la inspecció de substàncies mèdiques i perilloses en l’article 27 estableix que les autoritats competents en matèria de salut lliuraran als farmacèutics el registre receptari oficial destinat a enregistrar el moviment d’estupefaents.

I en l’article 30 estableix el model de talonari imprès i les dades que haurà de contenir: sèrie del talonari, número del talonari i del full del talonari, data de prescripció, nom del malalt i del producte, quantitat prescrita. En la part destinada al pacient haurà de constar que es tracta d’un estupefaent, sèrie del talonari, número del talonari i del full del talonari, número del Decret autoritzant l’exercici de la professió, el nom del metge i del malalt, l’adreça del malalt, el nom del medicament, la quantitat prescrita, la data i la signatura del metge.